29 de des. 2011

Punts de vista


L'MSL Curiosity segueix el seu rumb i si es podes veure des d'aquí ara el veuríem a la constel.lació de Canis Minor.

Aquesta petita constel.lació es localitza per la seva principal estrella Procyon, que junt amb Sirius (l'estrella més brillant i que està a Canis Major) i Betelgeuse (a Orió) forment el fàcilment identificable Triangle d'hivern.

Si amplieu clicant la següent foto, que he obtingut amb el Solar System Simulator de JPL, om hi pot distingir les tres estrelles i veure la posició actual de l'MSL. Orió té un to blavós, cap al centre, a la dreta i l'MSL està a l'esquerra de Procyon.



No obstant, si l'MSL el miressin des de Mart, la perspectiva seria diferent i es veuria quelcom així ...


... bé, això no és del tot cert.

La posició actual de Sol-Terra-MSL-Mart fa que a nosaltres ens quedi l'MSL al canto nocturn de la Terra i per això podem veure aquelles estrelles.
Però des del planeta vermell, la Terra i l'MSL queden al costat del Sol i per tant allà és de dia i com que Mart també te atmosfera, la visió seria més i menys així.



La situació actual des d'un altre suposat punt de vista , el de la veterana sonda Voyager 1.


A l'imatge també s'hi pot veure la posició actual de la sonda Juno camí de Júpiter, que llançada a l'agost del 2011 ha trigat la meitat de temps en creuar l'òrbita de Mart (per primera vegada) del que ho farà l'MSL.
La Juno des del seu punt de vista ho veuria aixi ...



Bé, finalment aquí teniu la posició a final d'any més ben definida ...

16 de des. 2011

RAD (Radiation Assessment Detector)

Mentre duri el viatge i abans no arribi el moment d'infart quan l'MSL farà la complicada maniobra d'aterratge al mes d'agost, tindrem temps per anar coneixent detalls del nostre intrèpid explorador.

Seguim amb un altre dels 10 instruments que fan del Curiosity un autèntic laboratori amb rodes, el RAD (Radiation Assessment Detector).
Aquest aparell mesura la radiació ambiental com ara els raigs gamma. La seva importància radica en que ha de permetre saber en quines condicions es trobaran els astronautes quan es faci un viatge tripulat a Mart.
Recordem que l'efecte de la radiació en la salud humana, com ara el desenvolupament de càncer, és un dels grans problemes a resoldre en els viatges espacials.
L'ISS orbita molt aprop de la Terra i per tant protegida d'aquestes radiacions, i els astronautes que van anar a la Lluna hi van estar pocs dies exposats a ells, a diferència del que passaria en una missió a Mart.

L'aparell, construït per universitats americanes i alemanyes, no tan sols farà mesures en la superfície marciana, si no que ja ha començat a treballar i està prenent registres durant el viatge.



Per saber-ne més sobre el RAD Science Corner, Viajeros estelares, JPL i aquí també.

9 de des. 2011

Començem per Hidra


Si busquem Mart en el cel estrellat en aquests dies d'hivern haurem d'esperar a la matinada i el trobarem sota la constel.lació del Lleó.

Per fer-ho he fet servir el programa Stellarium que va molt bé per això. Al planisferi podem indicar que ens representi l'òrbita de Mart i la seva ubicació actual contra els fons estel.lar.

Malauradament no puc representar-hi la localització de l'MSL Curiostiy. Per això he fet una consulta a l'amic Xavier Luri, qui m'ha facilitat aquesta adreça del Jet Propulsion Laboratory i alhora (gràcies Xevi) m'hi ha posat les dades de l'MSL.


taula de trajectories gentilesa de Xavier Luri


Ara puc saber cada dia en quin lloc del cel hi ha l'MSL i el podrem imaginar, perquè és massa petit per poder veure'l ni tan sols amb potents telescopis, en el seu viatge interplanetari.
Amb això també es podria representar a l'Stellarium l'MSL, però encara no he estat capaç de fer-ho, de moment.
En canvi ho podeu veure a Where is Curiosity, o fent servir el Solar System Simulator de JPL.



A més podem aprofitar i fer un repàs de totes aquelles estrelles que tindrà com a fons, vist des d'aquí, en el seu periple. Des d'ara i fins al 28 de desembre el tindrem en la constel.lació d'Hidra femella.

Constel.lació que conté tres objectes Messier l'M68, M48 i l'M83 o galàxia del Molinet Austral.

les fotos són de la Viquipèdia


Nota important: quan em refereixo a que Mart està a tal o qual constel.lació tingueu en compte que sempre estic parlant d'astronomia, és a dir de ciència.
Mai, en cap cas, estic fent cap mena de referència a l'astrologia.

3 de des. 2011

Glaceres marcianes

Segueixen les males noticies per a la Fobos-grunt. L'ESA ha anunciat que després de varis intents en condicions optimes no han aconseguit resposta de la sonda russa i fan una pausa en l'intent d'ajudar-los. No obstant conservaran encara un temps més les antenes que han preparat per si es produís algun canvi. Podeu seguir en detall els intents a la web de Zarya.
Si no hi han novetats la sonda acabarà el seu curt periple a principis de gener cremant-se en una entrada descontrolada a l'atmosfera.

Us poso un retrat de família de totes les sondes enviades a Mart, tant les que han tingut èxit com les que no, tant en òrbita com en superfície. La primera en estaballar-s'hi va ser la russa Mars 2 i la primera en aterrar-hi sencera la Mars 3 ahir va fer 40 anys, encara que només va tenir una vida de 20 segons just per mig enviar la primera "foto". Però no va poder desplegar el petit robot caminador que portava, vídeo minut 8:30.

És a dir que quan l'MSL arribi a Mart no estarà sol, doncs ja n'hi han d'altres que fa temps hi treballen.

Just avui s'ha donat a conèixer unes imatges obtingudes per la sonda europea Mars Express el passat estiu, on s'hi poden veure unes possibles glaceres marcianes.


Més informació aquí, aquí i aquí.

2 de des. 2011

Bona punteria


Per poder iniciar un viatge interplanetari el primer que cal és aconseguir la velocitat d'escapament, aquesta feina la va fer el coet Atlas V. Una vegada en òrbita cal apuntar i donar una altra empenta en la direcció adequada i això va ser tasca de la segona etapa Centaur.
Passa però, que el Centaur no tan sols va propulsar l'MSL sinó que també és va propulsar a ell mateix i per evitar que caigui també a Mart (a diferència del robot aquest tros de coet no està esterilitzat) s'ha previst que aquesta empenta no porti directament al planeta sinó que l'MSL haurà de fer unes petites correccions durant el trajecte.

La primera d'aquestes correccions de ruta s'havia de fer quinze dies després de l'enlairament, però segons acaba de tuitejar avui el Curiosity, com que el Centaur va afinar tant la punteria no caldrà fer de moment la primera correcció.


Les correccions de trajectòria, o TCM Trajectory Correction Maneuvers, programades en principi eren sis. Les tres primeres en la fase de creuer i altres tres poc abans d'arribar a Mart.




També explica pel Twitter que la seva velocitat relativa el Sol és de 73.836 mph, respecte a la Terra és de 7.512 mph i respecte a Mart de 58.952 mph. A l'espai tot és mou!
Si voleu més dades podeu consultar aquesta simulació que li han fet, o bé mirar aquest vídeo.