31 de gen. 2012

MASTCAM (Mast Camera)

Està clar que, a l'igual que passa amb nosaltres, el lloc on li han posat les MastCam al Curiosity és el més ideal per a prendre bones imatges. Estic convençut que qui ho va decidir va pensar que les dues càmeres posades com si fossin ulls, li donaven al robot un aspecte més humà. Segur que faran unes fotos espectaculars .

Fixeu-vos amb el mida de cada "ull" comparat amb la navalla que hi ha al costat.



Per si en voleu saber més detalls tècnics d'aquestes càmeres us deixo uns enllaços:

- Mars rovers images.
- MSL Science corner.
- Malin space science systems
- JPL- Mars Science Laboratory



Una cosa més ...

... via The Road to Endeavour descobreixo que l'aficionat Damien Bouic va composar aquesta fabulosa foto-composició a partir d'aquestes altres fotos fetes per l'Oppy en el seu refugi hivernal. Heu vist quanta pols té damunt les plaques solars? Buf!

28 de gen. 2012

Onades estel.lars


El dilluns 23 hi va haver una ejecció de massa coronal del Sol.


Quan l'onada de partícules ionitzades va arribar a la Terra el dimarts, va provocar espectaculars aurores al xocar contra la magnetosfera terrestre que ens protegeix.




L'onada va continuar la seva trajectòria i poc després va atrapar a l' MSL Curiosity, el qual va registrar l'augment de la radiació.
Recordem que de tots els instruments que porta el robot l'únic que està en funcionament durant el viatge és el RAD, i que precisament serveix per mesurar aquest tipus de radiació per saber a què s'hauria d'afrontar una hipotètica tripulació en un viatge a Mart.




Així doncs, el nostre intrèpid explorador encara no ha arribat a destí i ja el fan treballar de valent.



Una cosa més ...

... una abraçada a @prodellas i a Gonzalo Díaz. Que vagi bé la classe del dimecres!

26 de gen. 2012

Opportunity ja porta 8 anys voltant per Mart

... i això que inicialment era una missió que només havia de durar 90 dies.



A la xarxa hi han molts vídeos i enllaços sobre aquests vuit anys d'exploració de l'Oppy i el seu company Spirit que va emmudir aviat farà un any.

Aquesta és una relació que procuraré anar actualitzant:

- Opportunity Mars Exploration Rover HD (vídeo)
- 7 years on Mars (vídeo), 6 years on Mars (vídeo)
- The road of Endeavour (bloc)
- Robots de Marte (vídeo 1), (vídeo 2)
- Observando a los seis magnificos (post del bloc Los viajeros estelares)
- ...

De moment, a inici de 2012, tenim al petit robot aparcat en un vessant orientat al nord per tal que les seves plaques solars puguin aprofitar millor la tènue llum hivernal. Quan el Sol torni a estar més alt esperem que reprengui el seu camí d'explorador marcià.





Una cosa més ...

...
avui m'han convidat al programa Banda Ampla de TV3 per parlar del bloc.

14 de gen. 2012

Crònica d'una mort anunciada

En els propers dies està prevista la destrucció per la reentrada en l'atmosfera terrestre de la malaurada sonda russa Fobos-grunt, que per culpa d'una fallada tècnica no va anar cap a Mart i porta orbitant la Terra des del passat mes de Novembre.

Aniré actualitzant aquest post a mesura que es vagin coneixen noves dades.




- L' ESA coordina la campanya internacional d'observació de la reentrada. Tothom pendent de la sonda russa.
- Afeccionats la fotografien en òrbita.
- Darrera data prevista per la caiguda : dia 15 a les 18:02 UTC.
- Situació en temps real., cliqueu aquí. o aquí també.
- Seguiment al Twitter @PhG_Reentry , @Zarya_info , hashtag #PhobosGrunt , #fobosgrunt , @sondas , @RussianspaceWeb , @Spaceflight101 ,
- També hi ha algun espavilat que intenta fer negoci via App Store.
- ...


Actualització : Bé, sembla que finalment haurà caigut aquest diumenge al vespre sobre al pacífic sud, segons confirma el Ministre de defensa rus i USSTRATCOM a les 17:45 UTC (+1 aquí). Aquí teniu un apunt sobre les causes del fracàs.

11 de gen. 2012

TCM


El dia 11/1/12 a les 23:00 UTC va ser el moment del TCM, es a dir d'una Trajectory Correction Maneuvers.

Aquesta és una maniobra important i ha fet que la sonda s'encarrili cap a Mart abandonant lleugerament el recorregut que fins ara compartia amb l'etapa propulsora Centaur, de la qual és va separar poc després del llançament però que degut a la inèrcia ambdós enginys han compartit trajectòria fins ara. La Centaur com que no pot fer TCM, passarà apartada del planeta i acabarà orbitant el Sol, doncs al no estar esterilitzada no s'ha volgut que impactes contra Mart.

La maniobra consisteix en una seqüencia coreografiada de l'encesa dels vuit petits propulsors en hèlix (agrupats en dos grups de quatre) que disposa la sonda, donant un canvi de velocitat d'uns 12,3 mph. Això és va aconseguir fent alternativament unes dos-centes petites enceses de 5 segons de cadascun dels propulsors al llarg de 175 minuts.



Recordem que hi havien previstes fins a 6 TCM durant el viatge, que la primera no es va fer en el seu moment (per que no calia) i per tant s'haurà d'anar veient com és manté el calendari de TCM's.


Per altra banda sembla que hi han hagut problemes amb el sensor d'orientació via detecció d'estrelles i s'estan treballant amb els ordinadors redundats per esbrinar les causes per els quals no va del tot bé.
Més dades, les plaques solars donen al conjunt 780 watts, la taxa de telecomunicacions és de 2 quilobits simètrics i la nau es troba girant a 2,04 revolucions per minut.

Més informació aquí (traducció), aquí (traducció) o aquí.


4 de gen. 2012

Més sobre el REMS

Si mireu el vídeo de l'altre post veureu que el sensor de vent de l'estació meteorologica REMS que porta el Curiosity (construida sota el lideratge del Centro de Astrobiologia) té com a element cabdal un xip que va ser dissenyat des de la Universitat Politècnica de Catalunya i fabricat en la sala blanca del Grup de Recerca de Micro i Nanotecnologies.

Al buscar informació sobre el tema, vaig rebre de la Real Academia de Ingeniería un mail amb l'enllaç a un document fet per Luis Castañer sobre aquest xip, recomano la seva lectura.

Vaig aprofitar també per fer un parell de preguntes, que gràcies a la col.laboració de Paloma Lanera del Gabinet de premsa del RAI, em va poder contestar el mateix Luis Castañer.
Us copio literalment les preguntes i les respostes així com unes fotos que em varen enviar.

Muchas gracias Paloma, y por supuesto tambien a Luis Castañer. Un saludo!


Pregunta: ¿Teneis constancia de si esta tecnologia (REMS) va a poder tener algun uso comercial? ... o bien alguna otra aplicación en la que pueda aprovecharse?

Respuesta : Muchos de los instrumentos ( la mayoría) que se estan embarcando para Marte son desarrollados específicamente para cada misión debido a las diferencias que hay entre las mismas: el sitio disponible, el peso máximo y el consumo de potencia. Por ese motivo los instrumentos en sí mismos no son muy reutilizables en otras misiones. Sin embargo, si son reutilizables los conceptos que se han usado, así como los resultados de las pruebas de validación que se hacen. En general lo que suele tener continuidad de unas misiones a otras es el conocimiento generado y por lo tanto situa bien a una tecnología que ha funcionado como potencial candidata para las futuras misiones. Solo en algunos casos se produce un componente que tiene características parecidas a lo que se entiende por un componente comercial que se puede encontrar en un catálogo.


Pregunta: .... imagino que cuando la NASA solicita un aparato para una sonda de este tipo ademas de adjuntar la lista de funciones que debe realizar, tambien debe de indicar una serie de especificaciones relacionadas con la misión. Es decir, que el aparato debe de aguantar las vibraciones del lanzamiento, el viaje por el espacio, el estruendo y el calor de la entrada en la atmosfera marciana, ademas de poder ser operativo en las condiciones climaticas de Marte.
La pregunta consistiria en saber si realmente alguna de estas especificaciones de mision han supuesto algun problema especial en el transcurso del proyecto.

Respuesta: Los requisitos fundamentales en una misión espacial son la funcionalidad y que sea operativo dentro de unos limites estrictos de peso y consumo de potencia. La funcionalidad debe ser demostrada en las condiciones ambientales , en este caso de Marte, que fundamentalmente son baja temperatura y baja presión. Ademas los instrumentos tienen que superar unas pruebas de vibración, choque, stress termico etc para asegurarse que no hay ningun fallo que se manifieste en esos ensayos. En este caso el anemómetro se basa en la conveccion de calor al medio y para que sea sensible a las velocidades de viento esperables es preciso suministrar una potencia electrica para calentar los chips que estan en contacto con el medio. Este apartado es el que ha necesitado de atención especial para no superar la potencia maxima establecida para este instrumento y ha llevado consigo el uso de estrategias de control que lo han hecho posible. Hicimos una comparación en términos de consumo con los instrumentos que viajaron a Marte en 1975 y en 1997 y el nuestro necesitaba consumir menos potencia. Este estudio se publicó en una conferencia internacional en la Ciudad de Dresden en 2008.










L'equip de la UPC que va dissenyar el xip. Fotos gentilesa RAI.