31 d’ag. 2012

On the road again

El Curiosity es va movent i poc a poc comença a fer camí, 16 metres el darrer passeig, i  abandona el lloc d'aterratge que ha rebut el nom de Bradbury Landing, el qual esta situat dins el quadrant que van anomenar Yellowknife.



Sap greu per l'N165 però el rover ja no tornarà mai més a aquest lloc, amb les rodes que ja comencen a estar empolsinades, ara toca anar per feina.











També aquests dies el Curiosity ha enviat cap a la Terra la primera transmissió d'una veu humana des d'un altre planeta, que òbviament la duia gravada des d'aquí.

Gràfic per recordar com funcionen les transmissions.


30 d’ag. 2012

Mentrestant a la Terra ...


Vídeo sobre JPL.



- A Mart no hi haurà servei de grua, però pels dobles que s'han quedat a la Terra si.


- El dia marcià dura quasi 40 minuts més que el terrestre, pot semblar poc però desajusta 4,6 hores cada setmana. Per aprofitar al màxim les hores de llum solar i les comunicacions, durant els primers 90 dies de la missió els tècnics de NASA/JPL que hi treballin ho faran en horari marcià de 24h 39m diaris.
Això vol dir que han d'anar a "un altre ritme". Un d'aquest enginyers ha implicat a la seva familia la qual ha decidit que també farien horari marcià.
Han fet un bloc Mars Timr on expliquen l'experiència. Amb la fi de les vacances i la tornada al cole la canalla ha tornat també a l'horari terrícola.



- ... i també


27 d’ag. 2012

Empremtes



Aquesta foto és una de les més impressionants. No hi ha res i de sobte comencen unes roderes, com si el seu autor hagués caigut del cel tot sol i hagués començat a rodar.

Mart té una tènue atmosfera però suficient per tenir vent i remolins que acabaran esborrant aviat aquest fabulós paisatge. L'instrument REMS és l'encarregat de mesurar el vent i com ja sabeu sembla que unes pedres durant l'aterratge hi varen impactar i n'han avariat un del sensors, de manera que sempre hi haurà un cantó per on no podrem saber si hi bufa el vent.
El REMS, a més, està enviant dades meteorològiques que puntualment es publiquen a Internet en espais com Marsweather.com i també des del CAB.


A Mart doncs, no passarà pas com a la Lluna, on les empremtes es queden allà fins que algú vagi a esborrar-les ... 

 Neil Armstrong (1930 - 2012)



22 d’ag. 2012

Poc a poc i bona lletra

Quan a més d'un intrèpid explorador interplanetari ets una estrella mediàtica, doncs suposo et pots permetre el luxe d'agafar-te les coses amb calma.

Que si ara estirem el braç ...


els seus 30kg terrestres no son el mateix a Mart i cal calibrar-ho de nou.

que si ara movem una roda ...


que si ara fem un pasito palante, 1,2,3 ...



que si ara girem una mica ...



que si ara un pasito patras ...













20 d’ag. 2012

N165 i el làser

De petits classificàvem els robots de les pel·lícules de l'espai entre els que tenien làser i els que no. EL Curiosity en té i l'ha fet servir aquest cap de setmana per provar-ho, i òbviament no ha pas passat això.

La prova ha consistit en disparar el làser situat a la ChemCam, el qual va colpejar una roca de la mida del puny amb 30 polsos del seu làser durant un període de 10 segons. Cada pols ofereix més d'un milió de watts de potència durant uns cinc-mil milionèsimes de segon.
L'energia del làser excita els àtoms a la roca en un plasma ionitzat. La ChemCam atrapa la llum de l'espurna amb l'objectiu i l'analitza amb tres espectròmetres per obtenir informació sobre quins elements s'hi troben.







La prova ha anat molt millor de l'esperat i properament tindrem els resultats. La pedra no ha quedat pas destruïda, tan sols que ara té un tatuatge de menys d'un mil·límetre.




Per la seva contribució a la ciència el pedruscot anomenat inicialment N165 ha estat rebatejat com a "Coronation".





Actualització:

L'anàlisi ha confirmat que N165 és una típica roca basàltica marciana.


18 d’ag. 2012

Go east.


Sembla que per començar anirem cap a l'est. El primer objectiu triat ha esta anomenat Glenelg, on hi ha una triple conjunció de materials interessants. Aquest indret està situat a un 400 m. i trigarà unes 3 o 4 setmanes en arribar-hi, això si no s'encanta en res, doncs ja sabeu que passa amb els curiosos que amb qualsevol cosa s'entretenen.




Quatre setmanes per fer 400 metres.Comparat amb la velocitat amb la que viatjava per l'espai pot semblar poc però aquí s'ha d'estar més per contemplar el paisatge.




Abans però caldrà acabar les proves i també és volen mirar un dels estrats que van quedar al descobert pel rebuf dels coets en l'aterratge. Li han posat el nom de "Goulburn Scour" i és el que esta situat aprop de la roda del darrera al cantó esquerra. Aquest exploradors interplanetaris tenen el costum de posar nom a tot.





Per cert, el REMS encara no funciona al 100% ni ho farà. Diuen que unes pedres van impactar contra l'instrument durant l'aterratge i van fer malbé un dels sensors de vent.
La resta de l'estació de moment si que rutlla i sembla que la temperatura màxima fins ara a Yellowknife ha estat de + 1 Cº. Comparat amb la calor que fa aquest agost al costat del Mediterrani això és estar força fresquet.




17 d’ag. 2012

Comparativa

He estat rumiant a veure amb quin referent proper de la Terra podríem comparar el lloc on ha anat a parar el Curiosity.
Podria haver pensat en el delta d'algun riu, però com que jo sóc d'Osona permeteu-me una llicència: el pantà de Sau.  Si, el pantà buit en època de sequera. A més, un pantà també representa bé el cul de sac que és un cràter com el Gale.




Doncs si, seguint amb la comparativa i posant una mica (molta) d'imaginació, resulta que tenim al Curiosity en un indret pla i fàcil d'aterrar (com ara la plana de Vic) i que haurà d'anar cap a un lloc on se suposa que l'aigua i el temps hauran anat depositant sediments i creant estratificacions ( com ara el pantà de Sau).

A més, oi que quan el pantà està buit sempre s'omple de curiosos? ;-)

15 d’ag. 2012

Rumiant cap on anar


En aquesta fotografia de l'MRO amb color fals ressaltat podem veure on és troba el nostre intrèpid explorador.
Malgrat l'espectacularitat de l'aterratge, penso jo que la part més arriscada del projecte MSL ha estat en decidir on fer aterrar el robot.

Perquè això tot just ha començat. Ara, una vegada s'acabi la feina de testejar els instruments i rebre el software que li falta en els seus dos ordinadors redundants, caldrà fer les proves de moviment abans d'iniciar la marxa. Penseu que amb el cost de l'MSL quasi es podrien haver enviat sis Opportunity a explorar Mart, malgrat que l'Oppy porta només 5kg d'instruments i el Curiosity en porta 75kg, però aquí ens ho juguem tot a una carta.
Els primers moviments de prova de les rodes estan previstos pel SOL 13 i el primer desplaçament d'uns quants metres pel SOL 15.

Després cap a fer ruta.
Si però, on anirem?

Bé, tenint en compte la precissió en l'aterratge crec que poden ser vàlides les estimacions de ruta fetes a priori.
No es preveu que visiti el lloc on va caure el jetpack degut a risc de la corrosivitat de l'hidrazina, el combustible sobrant. Tampoc anirà a visitar les restes del paracaigudes, tot i que seria xulo, degut al perill de quedar enredat amb restes de cables o tela.
Per tant segurament anirà cap aquí ...



En aquest enllaç hi ha una presentació sobre una proposta de ruta i, fins hi tot, propostes per si la missió va bé i l'amplien a més dels dos anys previstos inicialment, Science targets along a proposet Gale traverse.



Aquí teniu també un enllaç a més informació sobre el cràter Gale

Hi ha una certa polèmica respecte a nom de la muntanya central del cràter Gale. NASA (aliena a la polèmica, per cert) insisteix en dir-ne Mount Shrap, no obstant l' UAI (liderada per astrònoms americans)  recorda que ja li va posar com a nom Mont Aeolis

Les primeres fotografies estaven programades des d'abans de l'aterratge. Una vegada acabi tot el procés de posta a punt començarem a rebre fotos fetes seguin criteris d'interes.




Vinga doncs, que el Curiosity ha d'anar cap a la seva cita amb la Història, ... o potser no.



Una cosa més ...

... si us interessen aquestes coses, que sapigueu que els ordinadors del Curiosity porten el sistema operatiu VxWorks  de Wind river.

11 d’ag. 2012

Com anem de cobertura?



Una de les (petites) polèmiques d'aquest darrers dies han estat si era correcte, amb tot el que ha costat, que la principal càmera només tingui 2 megapixels, quan quasi tots tenim a la butxaca mòbils amb càmeres de molta més resolució.
Respecte això la NASA ha respós dient algunes coses. La primera és que, com ja sap qualsevol afeccionat a la fotografia, més pixels no vol dir més qualitat. Que hi han altres factors com les òptiques que determinen la qualitat de les fotos.
Per altra banda no oblidem que un dels colls d'ampolla de la missió és la tassa de transferència de dades. Aquesta és de pocs kb/s amb l'antena directe i d'uns quants meges quan una de les sondes passa pel damunt. Amb tot el volum diari per a enviar fotos no passa dels 31 megues, de manera que si el Curiosity fes fotos amb molt píxels en podria enviar molt poques i no serien pas millors.

A més, penseu que també s'han de enviar dades i rebre software.
Dades com ara les lectures dels instruments,  les primeres obtingudes en superfície  pel RAD que d'entrada en indiquen que els nivells de radiació son semblants als que tenen els astronautes en òrbita terrestre.


Els instruments s'han d'anar testejant i van emeten les primeres dades. L'únic instrument que en primeres lectures no van anar gaire bé va ser precisament el REMS. Quan per aquí ja començava córrer alguna gota de suor, se'n van adonar que el màstil on està instal.lat encara no estava enlairat.

En quan a lo de rebre software, doncs ara el nostre intrèpid explorador s'ha de prendre un dies de calma per rebre el programari de conducció. Si, tal com va passar que va marxar sense tot el soft per l'aterratge i el va rebre durant el viatge, tampoc tenia el de conduir i ara l'està rebent. Tot el projecte MSL s'ha dissenyat optimitzant aquest aspecte de poder actualitzar el software d'una manera àgil.


... i referent al tema de la qualitat de les fotos i les càmeres, us recomano aquest enllaç:




Quina canya, oi ?!!!  Compte, però, que el panorama està fet d'ajuntar fotos i té alguns "errors" retocats amb fotoshop.
Per cert, el lloc on ha aterrat el Curiosity ha estat batejat com a Yellowknife.

9 d’ag. 2012

Estrella mediàtica

L'Opportunity és una llegenda en actiu dins el món de l'exploració de l'espai. El Curiosity de moment només és una estrella mediàtica ... i clar ja se sap, a les estrelles els encanta fer-se fotos. ;-)






De moment esta molt net. Ja veureu com acaba d'aquí a un temps.


Una cosa més ...

... ara és un bon moment per fer una pausa i recordar al mestre.

Més detalls de l'aterratge.

Mica en mica anem reben fotografies i dades. Algunes d'elles ens van donant més detalls de l'aterratge :

- El rebuf dels retrocoets del jetpack van aixecar molta pols i terra deixant al descobert estrats rocosos.







- La MRO ha pogut fotografiar també el lloc on van caure els sis pesos de llast que va deixar anar l'MSL durant la entrada per anivellar el centre de gravetat.


Un del llocs interessant de Mart és el subsòl a pocs centímetres del terra, on potser algun tipus de microorganisme hi podria trobar un habitat favorable. És per això que podria tenir interes observar el forat deixat pels llasts. No obstant, queden massa lluny (12 km) com per ser un possible objectiu a explorar, almenys ara al principi.

- Una càmera va captar el núvol de pols del moment en que el jetpack s'estavellava.



... i comparant dues fotos fetes per satèl.lit ...



- El paracaigudes en la superfície ...


- El lloc de l'aterratge, dins l'el·lipsi establerta.




- Podeu llegir com va anar la col.laboració de la sonda europea Mars Express en aquest post de l'ESA i també en aquest de Los Viajeros estelares. En aquest vídeo podeu veure la seva posició durant l'EDL.



- ....




8 d’ag. 2012

Aparcant un robot a Mart

No em deixa de sorprendre la perfecció i l'elegància de la maniobra EDL (Entry, Descent and Landing). Fabulós tot plegat. Penseu que estem parlant de Mart.












També en HD ralentitzat o bé sincronitzant varis vídeos.

També en vídeo.




És que no se quins comentaris posar-hi, les imatges ho expliquen totes soles. Espectacular!!